skip to main |
skip to sidebar
El principal compositor espanyol de començaments del segle XX fou Manuel de Falla. Les seves arrels musicals es poden situar al París de Debussy i Dukas. En l’amistat amb aquests dos músics, Falla va trobar un camí per accedir al coneixement de l’orquestra. La seva producció musical és esplèndida. Algunes de les seves obres més genials són “El Retablo de Maese Pedro”, “El Sombrero de Tres Picos” i el “Concert per a Clave”. En les seves melodies sobre textos de Gautier empra i recrea l’idioma francès, en les seves “Set Cançons Populars Espanyoles” l’idioma castellà, en la “Fantasia Bètica” per a piano, provarà de descriure el paisatge de Castella i en la seva obra inacabada “L’Atlàntida”, serà l’idioma català el que vertebrarà tot l’oratori. Falla no va deixar camins oberts ni possibilitats de continuar desenvolupant el material folklòric espanyol. Els compositors posteriors a Falla no van saber tenir el seu mateix nivell ètic, ni el rigor amb que ell tractava el material musical.
El principal compositor espanyol de començaments del segle XX fou Manuel de Falla. Les seves arrels musicals es poden situar al París de Debussy i Dukas. En l’amistat amb aquests dos músics, Falla va trobar un camí per accedir al coneixement de l’orquestra. La seva producció musical és esplèndida. Algunes de les seves obres més genials són “El Retablo de Maese Pedro”, “El Sombrero de Tres Picos” i el “Concert per a Clave”. En les seves melodies sobre textos de Gautier empra i recrea l’idioma francès, en les seves “Set Cançons Populars Espanyoles” l’idioma castellà, en la “Fantasia Bètica” per a piano, provarà de descriure el paisatge de Castella i en la seva obra inacabada “L’Atlàntida”, serà l’idioma català el que vertebrarà tot l’oratori. Falla no va deixar camins oberts ni possibilitats de continuar desenvolupant el material folklòric espanyol. Els compositors posteriors a Falla no van saber tenir el seu mateix nivell ètic, ni el rigor amb que ell tractava el material musical.
