La Rússia de finals del segle XIX era el país més gran del món. Durant el primer quart de segle, diferents compositors es van esforçar en produir una òpera de caràcter nacional. El compositor que generalment es coneix com el fundador de l’òpera russa és Mikhail Ivanovich Glinka. Un jove col·lega de Glinka era Alexander Dargomïzhsky, un compositor que va contribuir a definir les línies bàsiques de la música nacionalista. L’exemple més autèntic de Dargomïzhsky es materialitza en la seva òpera incompleta “El Convidat de Pedra”.El “Grup dels Cinc” era una escola de compositors que defensaven la música russa i s’oposaven frontalment a les institucions musicals oficials. L’organitzador i coordinador era Balakiriev, i la resta de membres eren César Cui, enginyer militar; Alexander Borodin, investigador químic i metge; Modest Musorgsky, oficial de l’armada; i Nicolai Rimsky-Korsakov, oficial de la marina. Avui, el compositor rus més ben considerat d’aquest període és Musorgsky.
La vida desordenada de Musorgsky i la seva mort prematura, van donar com a resultat una obra dispersa formada per moltes composicions incompletes. Musorgsky era un músic que va renunciar al càrrec d’oficial de l’exèrcit i, durant la resta de la seva vida, es va dedicar a diversos treballs de caràcter servil. L’alcoholisme acceleraria la seva mort el 1881 a l’edat de 42 anys. La major part de la seva música es va realitzar en còpies manuscrites. Poc després de la mort de Musorgsky, Rimsky-Korsakov s’encarregaria de completar, revisar i, en alguns casos, reescriure la seva música, perquè pogués finalment ser publicada. La suite “Quadres d’una Exposició” és la seva obra més extraordinària. L’única òpera completa de Musorgsky, “Boris Gudonov”, és una obra mestre del segle XIX.
El compositor més jove d’aquell grup era Rimsky-Korsakov que, a partir de 1871 va esdevenir professor de composició del Conservatori de Sant Petersburg. La sonoritat especial de l’orquestra de Rimsky es coneix a occident, sobretot, a través del “Caprici Espanyol”, la “Obertura del Festival de la Pasqua Russa”, i la suite simfònica “Sheherezade”. La brillantor particular, la claredat i el color, són portades a les màximes conseqüències en les seves obres de maduresa. Rimsky-Korsakov calculava tots els seus efectes amb molta cura. Gran part de les seves especialíssimes tècniques d’orquestració van ser detallades en excel·lents tractats. Rimsky estava més proper a Berlioz que a Wagner, i la seva manera d’utilitzar l’orquestra exercirà una poderosíssima influència en el segle XX en la música de Glazunov, Prokofiev, Stravinsky, Debussy i Ravel. Malgrat la seva reputació d’orquestrador, Rimsky invertia moltes energies en composar òperes, com “La Donzella de les Neus”, “Sadko”, “Kashchei l’Immortal” o “El Gall d’Or”, totes elles obres magistrals.
El líder de la branca cosmopolita de la música russa d’aquest període va ser Tchaikovsky, que va mantenir un gran interès per la música folklòrica. Les seves òperes depenen de la literatura i de la història del poble rus igual que les del “Grup dels Cinc”. Durant la seva carrera, Tchaikovsky va viatjar a Europa Occidental moltes vegades, i va aconseguir una reputació que mai havia assolit cap altre compositor rus. Les tres partitures per a ballet “El Llac dels Cignes”, “El Trencanous” i “La Bella Dorment”, han estat sempre en el repertori clàssic. El propi compositor considerava “La Bella Dorment” com una de les seves millors composicions. De la producció operística destaquen especialment dues obres: “Eugene Oneguin” i “La Dama de Piques”, però a Occident, Tchaikovsky és especialment conegut sobretot per la seva música orquestral. Els últims anys abans de la seva tràgica mort el 1893, que es creu que va ser un suïcidi, Tchaikovsky va realitzar importants gires concertístiques per l’estranger dirigint les seves simfonies. En la “Cinquena” i la “Sisena”, arriba a culminar l’expressivitat retòrica tant característica de les seves últimes obres.
