skip to main |
skip to sidebar
Quan Smetana es va convertir en director del Teatre Provisional de Praga, el viola principal de l’orquestra era un jove músic provinent del nord del país: Antonin Dvorak. Després de rebre l’educació habitual d’un compositor de música sacra a l’Escola d’Orgue de Praga, Dvorak va començar a demostrar una gran facilitat compositiva. Es va guanyar una fama considerable en un moment en el que ja havia arribat a la maduresa com a compositor. Els seus últims viatges a Anglaterra i a Rússia, així com la seva estada de tres anys als Estats Units, serviran perquè se’l consideri un dels compositors més admirats de tot el món, un reconeixement sense precedents per a un artista provinent d’una nació de les anomenades “perifèriques”. Moltes de les seves obres més conegudes van ser composades durant la seva estada a Nova York com a director del Conservatori Nacional de Música. La més famosa és la seva novena simfonia, “La Simfonia del Nou Món”. Molts han intentat veure en aquesta música influències específiques i concretes de l’ambient americà que l’envoltava. S’ha dit sovint que hi ha una similitud entre el primer tema del primer moviment i l’espiritual negre “Swing Low, Sweet Chariot”, però és difícil precisar fins a quin punt, els contactes que va tenir amb la música popular americana, van exercir una influència sobre el seu estil. La gran invenció melòdica de Dvorak i el seu enorme talent per a la varietat d’efectes orquestrals sempre han exercit una poderosa atracció.
Quan Smetana es va convertir en director del Teatre Provisional de Praga, el viola principal de l’orquestra era un jove músic provinent del nord del país: Antonin Dvorak. Després de rebre l’educació habitual d’un compositor de música sacra a l’Escola d’Orgue de Praga, Dvorak va començar a demostrar una gran facilitat compositiva. Es va guanyar una fama considerable en un moment en el que ja havia arribat a la maduresa com a compositor. Els seus últims viatges a Anglaterra i a Rússia, així com la seva estada de tres anys als Estats Units, serviran perquè se’l consideri un dels compositors més admirats de tot el món, un reconeixement sense precedents per a un artista provinent d’una nació de les anomenades “perifèriques”. Moltes de les seves obres més conegudes van ser composades durant la seva estada a Nova York com a director del Conservatori Nacional de Música. La més famosa és la seva novena simfonia, “La Simfonia del Nou Món”. Molts han intentat veure en aquesta música influències específiques i concretes de l’ambient americà que l’envoltava. S’ha dit sovint que hi ha una similitud entre el primer tema del primer moviment i l’espiritual negre “Swing Low, Sweet Chariot”, però és difícil precisar fins a quin punt, els contactes que va tenir amb la música popular americana, van exercir una influència sobre el seu estil. La gran invenció melòdica de Dvorak i el seu enorme talent per a la varietat d’efectes orquestrals sempre han exercit una poderosa atracció.
