MÚSICA 59: ÒPERA (III)

Giacomo Puccini, descendent de quatre generacions de músics, iniciaria la seva carrera operística el 1883. “Edgar” va ser interpretada per primera vegada a La Scala i l’estrena de “Manon Lescaut” es va celebrar a Torí. El seu gran èxit internacional fou “La Bohème”. Aquest drama sobre l’artista de talent que passa gana i viu al Barri Llatí de París, i sobretot el retrat de la càndida Mimí, ha estat un dels preferits de tots els públics des del dia de la seva estrena. Mentre “La Bohème” triomfava, Puccini es va posar a treballar en un nou projecte, “La Tosca”, un drama violent que es desenvolupa a Roma durant les guerres napoleòniques. En ple segle XX compon “Madame Butterfly” i “Turandot”.

Durant la segona meitat del segle XIX França no va tenir cap compositor d’òpera comparable en prestigi i en seguidors als dos gegants Wagner i Verdi. El compositor més conegut és Charles Gounod que, durant una carrera molt activa, escriu gran quantitat de música sacra, moltes peces per a piano, conjunts instrumentals i cançons. En el terreny de l’òpera, el gran triomf de Gounod va ser “Faust”, l’obra mestra de Goethe que conté greus implicacions filosòfiques i religioses. “Faust” es va estrenar a París el 1859.

Un altre compositor francès important va ser Georges Bizet. La seva carrera com a compositor d’òpera va començar amb “Els pescadors de perles” i, tres mesos abans de la seva mort es va estrenar “Carmen”. Aquesta obra va ser mal rebuda per part del públic i la premsa, el seu argument i la seva acció es van jutjar com massa realistes, i la seva música fou acusada de “poc melodiosa” i, fins i tot, de “wagneriana”.