Ludwig van Beethoven feia esforços per adquirir l’atractiu necessari, però la seva aparença resultava de vegades tosca i, amb el pas dels anys, cada vegada més excèntrica. Gràcies a importants recomanacions, va aconseguir ser alumne del més admirat compositor europeu del moment, Joseph Haydn, amb qui estudiarà durant un any. Però seran les seves proeses amb el piano les que donaran un segell específic a la seva carrera a Viena. La imaginació musical de Beethoven està íntimament lligada al més modern dels instruments de teclat. Als 31 anys, una vegada superada la seva intensa crisi personal a Heiligenstadt, Beethoven va tornar a Viena i va iniciar un període de productivitat tan fructífer com mai cap artista hagués protagonitzat. Durant sis anys va compondre una sèrie prodigiosa d’obres mestres, desenvolupant totalment les característiques del seu estil mitjà. La “Simfonia Heroica” pot ser considerada com la primera d’una sèrie d’obres monumentals que varen inspirar i intimidar els seus successors. “L’Heroica” era probablement la simfonia més llarga que mai s’havia escrit. No existien tampoc precedents pel que fa a la seva energia rítmica i a la seva construcció de moments perllongats de poderosíssim clímax.El maig de 1809, les tropes napoleòniques, una vegada més, es van mobilitzar contra Viena. La salut de Beethoven, ja deteriorada, es va agreujar. La seva sordesa, que s’havia manifestat el 1797, es va anar fent inexorable. Fins a la data de la seva mort Beethoven va viure en una sordesa gairebé total. El 1812 va acabar les simfonies 7 i 8 però, fins el 1823, no hi va haver un sol any en que Beethoven acabés més d’una composició important. 1823 va ser l’any de la “Missa Solemnis”. Un Beethoven de més de quaranta anys, malalt, sord i immers en moltes dificultats personals, mostrava un canvi important en el seu estil. Des de 1815 es produeix en ell una renovada fascinació pels procediments contrapuntístics. Beethoven es concentra en l’estudi de l’antiguitat. Estudia exemplars de misses polifòniques a partir del segle XVI i es familiaritza amb els modes eclesiàstics del cant pla.
L’obra monumental dels seus últims anys és la “Novena Simfonia”, que va tenir un període de gestació encara més llarg que la “Missa”. Beethoven sembla que ens digui, en el “finale” de la “Novena”, que els sentiments gairebé sempre generosos de la gent corrent són la millor esperança per a la Humanitat.
Durant la major part de la seva vida, Beethoven,va ser el compositor més respectat d’Europa. A la processó fúnebre d’aquest home misantrop i hermètic s’estima que hi van assistir entre deu i vint mil persones. La seva personalitat com a home, el seu exili voluntari de la societat seguint únicament la seva pròpia llum, el va convertir en el prototip de l’artista romàntic, i va ser considerat per tots “el fundador de la música romàntica”.
