L’estiu del 1835 es publicava la notícia que un jove director d’orquestra i compositor, Fèlix Mendelssohn, estava a punt de convertir-se en director de la Gewandhaus de Leipzig. Mendelssohn va rebre una educació musical del segle XVIII i això es nota en la seva música. Quan va arribar a Leipzig tenia 26 anys i ja havia dirigit a Berlín la reestrena de la “Passió segons Sant Mateu” de Bach, s’havia forjat un nom a Londres i a París, i tenia acabades moltes composicions. L’obra més famosa de totes l’havia acabat als 17 anys: l’obertura del “Somni d’una nit d’estiu” de Shakespeare.El 1846 va acabar l’oratori “Elies”, una peça cabdal amb algunes de les pàgines orquestrals més impressionants del segle XIX. Des de la perspectiva actual és fàcil subestimar la influència de Mendelssohn en la música romàntica. Fou un dels directors europeus més actius i va ser molt ben considerat com a pianista. A Anglaterra, fou el músic preferit d’una societat i una cultura que posava un preu molt alt a la correcció, el decòrum i l’honor. La seva música era considerada com a quelcom impecable, una música que reflectia les qualitats de la personalitat del compositor. Aquestes característiques foren les responsables que la música de Mendelssohn fos poc considerada a finals de segle, en un moment en que el llenguatge musical poderosament expressiu de Wagner i els wagnerians s’havia convertit en una norma a seguir. Als ulls del segle XXI, quan ja tots els estils musicals del segle XIX semblen anacrònics, hi ha un renovat interès per l’obra d’aquest compositor de talent extraordinari.
