A França es retardaria força l’aparició d’un moviment identificable com a específicament romàntic. En la vida musical de París es pot advertir l’acceptació cada vegada més gran de la música de Beethoven, que havia estat un desconegut pels francesos abans dels anys vint. Beethoven tenia una reputació desordenada i grotesca molt similar a la de Shakespeare. Entre el públic assistent a les representacions de Shakespeare el 1827, hi havia un estudiant de medicina convertit des de feia poc en compositor: Héctor Berlioz. Berlioz quedaria profundament impressionat per Shakespeare i Beethoven que obririen davant seu un nou món de poesia i música. Berlioz serà el responsable d’introduir la música en la revolució de les arts que estava prenent forma a França.Nascut al peu dels Alps francesos, el jove compositor amb la ment plena d’idees noves i originals, tenia dificultats per a prosperar en la vida musical estàtica i institucionalitzada de París. La seva primera obra mestra és la “Simfonia Fantàstica”. Igual que molts músics francesos, Berlioz va dirigir gran part dels seus esforços a l’òpera. “Els Troians” ha revelat al públic modern un nou aspecte de la seva obra. Aquesta òpera és una obra mestra del segle XIX que el mateix segle pràcticament va ignorar. La composició sacra més coneguda de Berlioz és el “Rèquiem”: uns 400 cantants i instrumentistes es van instal·lar a “Les Invalides” durant la seva estrena, el desembre de 1837. A més d’una orquestra gegantina, amb 20 instruments de vent-fusta i 12 trompes, hi havia també quatre conjunts de metalls.
Les obres d’aquest músic tant genial i impressionant van ser sempre molt polèmiques i, en general, tingueren poca acollida, doncs molt poques s’ajusten als gèneres musicals tradicionals. Va tenir un èxit especial a Weimar, on la seva causa va ser recolzada de manera entusiasta per Franz Liszt però, després de la revolució de 1848, París li oferiria cada vegada menys oportunitats. Finalment, l’any 1868, moria en la obscuritat i gairebé en la indigència.
