skip to main |
skip to sidebar
El compositor més gran entre els contemporanis de Beethoven va se Franz Schubert. D’entre tots els compositors considerats vienesos era l’únic que va néixer a Viena. Una petita part de la seva música, sobretot cançons i petites peces pianístiques, va ser publicada mentre va viure, però tota la resta, particularment les seves obres més extenses van romandre desconegudes fins després de 1850. Schubert, com tots els seus contemporanis, va escriure la seva música simfònica amb la cautela d’aquell qui treballa a l’ombra de Beethoven. La família de Schubert, com moltes altres, practicava la música de cambra com si es tractés d’una diversió domèstica més. Des de petit tocava el violí i la viola en les obres que s’interpretaven a la llar. Durant la seva carrera de compositor de quartets i simfonies Schubert sempre va dubtar entre rendir-se davant la poderosíssima influència de Beethoven o optar pels hàbits que tenia de forma natural. Al final de la seva vida estava destinat a realitzar una magnífica síntesi d’aquestes tendències en una sèrie d’obres mestres de grans dimensions entre les que destaca la “Gran Simfonia en Do Major”. En l’únic concert ofert per Schubert durant la seva vida, el 26 de març de 1828, el compositor va interpretar mitja dotzena de cançons. La premsa vienesa ni tan sols en va fer referència. Mai més va tornar-se a presentar l’oportunitat de fer-ne un altre. Schubert moriria uns mesos més tard.
El compositor més gran entre els contemporanis de Beethoven va se Franz Schubert. D’entre tots els compositors considerats vienesos era l’únic que va néixer a Viena. Una petita part de la seva música, sobretot cançons i petites peces pianístiques, va ser publicada mentre va viure, però tota la resta, particularment les seves obres més extenses van romandre desconegudes fins després de 1850. Schubert, com tots els seus contemporanis, va escriure la seva música simfònica amb la cautela d’aquell qui treballa a l’ombra de Beethoven. La família de Schubert, com moltes altres, practicava la música de cambra com si es tractés d’una diversió domèstica més. Des de petit tocava el violí i la viola en les obres que s’interpretaven a la llar. Durant la seva carrera de compositor de quartets i simfonies Schubert sempre va dubtar entre rendir-se davant la poderosíssima influència de Beethoven o optar pels hàbits que tenia de forma natural. Al final de la seva vida estava destinat a realitzar una magnífica síntesi d’aquestes tendències en una sèrie d’obres mestres de grans dimensions entre les que destaca la “Gran Simfonia en Do Major”. En l’únic concert ofert per Schubert durant la seva vida, el 26 de març de 1828, el compositor va interpretar mitja dotzena de cançons. La premsa vienesa ni tan sols en va fer referència. Mai més va tornar-se a presentar l’oportunitat de fer-ne un altre. Schubert moriria uns mesos més tard. 
