Vivaldi va representar el pensament musical italià progressista de la seva època, Rameau la tradició francesa establerta des dels dies de Lluís XIV, i Bach va absorbir allò que s’havia assolit tant a Itàlia com a França i ho va fusionar amb la seva pròpia herència luterana del nord d’Alemanya. Händel, per la seva banda, va ser un compositor totalment internacional. La seva música té la seriositat germànica, la suavitat italiana i la grandesa francesa.Händel va esdevenir organista i clavecinista, va estudiar violí i oboè, i va rebre sòlids fonaments de contrapunt. Es va matricular a la universitat de Halle i, als 18 anys, se’l va anomenar organista de la catedral. Va abandonar la seva carrera musical de cantant en benefici de l’òpera i es va dirigir a Hamburg. Als 19 anys va composar la seva primera òpera: “Almira”. Durant algun temps Händel va estar a Itàlia, allà va conèixer Corelli i els dos Scarlatti. Aquells anys van ser decisius per a la seva carrera. Va esdevenir director musical de la Cort Electoral de Hannover però aquest nomenament va resultar només un episodi doncs, immediatament, Händel va anar de visita a Londres. A la tardor de 1712 se li va concedir una segona llicència amb la condició de tornar dins d’un temps raonable. Dos anys més tard encara no havia tornat, quan el seu amo, l’Elector de Hannover, va ser proclamat Rei d’Anglaterra. Evidentment va estar dubtant un cert temps a deixar-se veure per la cort. Diu la llegenda que Händel va recuperar el favor del rei en compondre i dirigir una suite de peces per a un viatge en vaixell pel Thamesis. Aquestes peces es van publicar el 1740 sota el títol de “Música Aquàtica”. A Londres, l’Acadèmia Reial de Música va tenir la seva època daurada entre 1720 i 1728, per a ella, Händel, va compondre algunes de les seves millors òperes: “Radamisto”, “Ottone”, i “Giulio Cesare”. També destaquen en la seva producció “Orlando” i “Alcina”. Dels seus 26 oratoris en anglès el més notable fou “El Messies”.
Händel va esdevenir súbdit britànic el 1726 i els anglesos sempre l’han considerat com una institució nacional. El seu cos va ser sepultat a l’Abadia de Westminster. El significat històric de Händel es fonamenta en tot el que va assolir: va ser un mestre no tan sols de la música coral sinó en tots els camps. El fet que dirigís els seus oratoris intencionadament al públic de classe mitjana, fou una de les primeres manifestacions d’un canvi social que va continuar durant tota la segon meitat del segle i que va tenir efectes transcendents sobre la música. En alguns detalls podria dir-se que Händel va anticipar els romàntics: la música descriptiva de les seves escenes pastorals, les quatre trompes de “Giulio Cesare”, la dramàtica història descriptiva de l’episodi de la bruixa d’Endor a “Saul”, o la utilització de clarinets a “Tamerlano” (que s’avançava a Rameau en 25 anys). L’ampli intel·lecte d’aquest senyor de la música sembla abraçar tant el passat com el futur.
