L’any 1600, Peri i Caccini, junts, van posar música a un drama anomenat “Eurídice”, i l’any següent, cadascú en va publicar una versió pròpia. Aquestes són les dues primeres òperes que han sobreviscut. “L’Orfeo” de Monteverdi, estrenat a Màntua el 1607, està construït clarament, tant en el tema com en la barreja d’estils, sobre el motllo de les òperes “Eurídice” florentines, i van ser molt escassos els progressos que es van fer en l’òpera durant els vint anys següents.Durant les tres o quatre primeres dècades del segle XVII es van compondre uns diàlegs semidramàtics sobre temes sacres, unes obres amb solos, cors, orquestra i “continu” que combinaven elements del diàleg narratiu dramàtic amb elements de meditació. Aquestes composicions no estaven destinades a representacions escèniques i cap a mitjans del segle se les va anomenar “oratoris”.
Durant la segona meitat del segle XVII, l’òpera es va començar a difondre per Itàlia i per altres països.
