Les característiques del Renaixement tardà van persistir fins ben entrat el segle XVII, i moltes de les del primer Barroc van començar a manifestar-se abans de finals del XVI. El Barroc s’estén aproximadament des del 1600 fins a 1750. La música barroca va estar dominada per les idees italianes. Venècia va ser una important ciutat musical durant tot el segle XVII, Nàpols durant la major part del segle XVIII, Roma va exercir una constant influència sobre la música sacra, i Florència va tenir un període esplèndid a començaments del 1600. En la dècada dels anys 30, França va començar a desenvolupar un estil musical nacional que va resistir les influències italianes durant més d’un segle. A Alemanya, la cultura musical va ser esclafada per la Guerra dels Trenta Anys, però, malgrat la desunió política, hi va haver un poderós ressorgiment en les següents generacions que va culminar en Johann Sebastian Bach. Anglaterra, després d’una etapa breu i brillant cap a finals del segle XVII, es va rendir completament a l’estil italià.Els compositors van començar a escriure música específica per a un mitjà determinat, com ara el violí o la veu solista. Paral·lelament, a Itàlia, la família del violí començava a substituir les violes més antigues i es milloraven tècnicament els instruments de vent. Va aparèixer un estil de música específic per a teclat, i podem començar a trobar en les partitures indicacions dinàmiques. L’art del cant va avançar molt, i els estils vocal i instrumental van començar a diferenciar-se. Els ritmes regulars de dansa ja es coneixien en el Renaixement, però no va ser fins al segle XVII que la música va començar a escriure’s en compassos (esquemes definits de temps forts i dèbils).
L’ideal sonor del Barroc va ser un “baix ferm” i una veu aguda “florida”, mantinguts en cohesió per una harmonia discreta. Aquesta tècnica s’anomenava “baix continu”. La línia del baix era tocada per un o més instruments (clave, orgue o llaüt, recolzats per una viola de gamba baixa, un violoncel o un fagot). Per damunt d’aquestes notes, l’instrumentista de teclat o llaüt omplia els acords necessaris. Però aquest no era l’únic tipus de textura musical del Barroc. Durant molt temps els compositors van continuar escrivint motets i madrigals.
